Llárimes de Sal
Published on 03/26,2008
Llárimes de Sal
Esta tarde vi llorar al mar,Demientres les foles reposaben les sos anches cadriles so les peñes,y el vientu del nordeste acariciaba la yerba,poniendo-y amor a la tierra, desaposiandola de la so tristura. Esta tarde vi llorar al mardemientres les foles abrazaben a les sirenes que traian-nos les sos penes,y les vieyes gaviotes miraben les agues,irrumpiendo colos sos cantares, la monotonía del grisaciu cielu. Esta tarde vi llorar al mardemientres les foles intentaben salvate de les sos caricies,y morrien de señaldá, por nun tenete ente los sos brazos,afogándose sol sable. Esta tarde vi llorrar al mardemientres les foles recitaben colos sos llabios estos versos,y rogaben al pasau que lliberaseles de les sos cadenes,del calvariu del so mustiu caleyar. Esta tarde vi llorar al mardemientres les foles dexabenme que desfilase so ellesy mostrase-yos col mio paseu, que l’abandonu nun yera’l mio amu.